Perdona que rebutgi l'oferta d’anar amb tu a Blanes,
però és que no m'importa gens el teu apartament.
Si vull veure Sa Palomera i el Jardí Botànic
hi aniré pel meu propi peu agafant el tren.
Així que no cal que em convidis a menjar calamars,
que a dir la veritat, mai m’han agradat.
Ni que em convidis a aquell xiringo al costat de la platja,
que se les donen de vius creient-se un bon restaurant,
i no deixa de ser un xiringuito com tots els altres,
digne de les cançons d’en Georgie Dann.
I sé que veus frustrada la teva vocació de guia.
I sé que encara et penses que em feies un favor.
Però sé com gaudeixes ensenyant-me les teves vistes.
I quan em dius: "des del sofà veig de conya el concurs de focs".
Així que no cal que em tornis a portar pel mercat.
Ni que em diguis que allà es compra més barat.
Hauràs de passar l’estiu amb els teus binocles
per mirar aquelles noies des del balcó amagat.
Perdona que rebutgi l'oferta d’anar amb tu a Blanes,
però és que no m’importa gens el teu apartament.
Si vull veure Sa Palomera i el Jardí Botànic
hi aniré pel meu propi peu agafant,
que hi aniré pel meu propi peu agafant el tren.
|
