|
FONDA SOLEY
2012
|
|
D'ara endavant
|
|
|
|
De tant en tant, s'havia de fer fora a algú que s'havia convertit en paràsit del paràsit principal.
|
|
Ha arribat el moment de partir peres.
Això ja no rep el nom d'amistat.
En aquest absurd conte macabre
ara s'escriu la part on fots el camp.
I no se't acudeixi dir que sóc mala persona,
que tu això ho haguessis fet molt temps abans.
Que entenc molt bé aquella gent que t'esquiva,
doncs jo penso fer el mateix d'ara endavant.
He suportat enganys, trampes i mentides.
He tolerat la invasió del meu espai.
Veia com en el fons te'n enfoties
de mi a la cara i és que, hòstia, t'era igual.
Que ja m'he cansat de les teves tonteries,
i de la cara de bon minyó quan no vas torrat.
Que comprenc molt bé aquella gent que malparla de tu,
i jo penso fer el mateix d'ara endavant.
Sempre he odiat els comiats perquè m'entristeixen,
però és que el teu l'estava ben esperant.
Que la història et situï allà on et mereixes,
que sigui on sigui, a mi ja m'és igual.
I no se't acudeixi dir que sóc mala persona,
que tu això ja ho haguessis fet molt temps abans.
Que entenc molt bé aquella gent que t'esquiva,
si jo penso fer el mateix d'ara endavant,
si jo penso fer el mateix d'ara endavant,
i és clar que penso fer el mateix d'ara endavant.
|
|
|
|
