|
FONDA SOLEY
2012
|
|
Davant la barra
|
|
|
|
Els familiars més propers, preocupats pel seu parent, tractaven de fer-li canviar de vida, però en Soley ho veia tot d'altra manera.
|
|
Els familiars em miren amb pena,
talment com si estigués al fons del pou.
Em diuen: "avia'm si fas bondat,
pensa que tots t'estimem, i molt;
sabem que tens un gran cor,
i en sentiments ens guanyes a tots".
Però quan estic davant la barra
i m'observen les ampolles de Cardhu
penso "quina sort tinc de viure".
I el cert és que no em vull canviar per ningú.
Jo vaig triar ser un home lliure,
i no com ells, tota la vida tragant.
Sé que en el fons senten enveja,
i jo per ells sento compassió molt gran.
I sé del cert que xerren entre ells,
i comenten que no vaig bé.
I aprofiten per donar-me consells.
I jo dic: "gràcies, tens raó, ja ho faré".
Però quan estic davant la barra
i m'observen les ampolles de Cardhu
penso "quina sort tinc de viure".
I el cert és que no em vull canviar per ningú.
I aquests que xerren tenen cabells blancs,
i altres estan pelats com una bombeta.
Jo almenys conservo pèls negres,
i quan fa vent aquests em tapen els ulls.
I quan estic davant la barra
i m'observen les ampolles de Cardhu
penso "quina sort tinc de viure".
I el cert és que no em vull canviar per ningú.
Jo vaig triar ser un home lliure,
i no com ells, tota la vida tragant.
Sé que en el fons senten enveja,
i jo per ells sento compassió molt gran.
Però quan estic davant la barra
i m'observen les ampolles de Cardhu
penso "quina sort tinc de viure".
I el cert és que no em canviaria per ningú.
|
|
|
|
