|
FONDA SOLEY
2012
|
|
Enterrat en vida
|
|
|
|
Però quan el protagonista d'aquesta història reflexionava sobre la seva vida, sabia perfectament que estava... enterrat en vida.
|
|
Hivern o estiu, dilluns o diumenge,
les 8 o les 3, a mi m'és igual.
Estic com estava la meva tieta Antònia,
i faig el mateix que feia ella quan era gran.
Que no es despertava mai d'hora
i passava de tot allò que no fos realment important.
I es passava les tardes al seu silló
i estava hores davant la televisió.
Però és que aquella dona era ja jubilada
i els 80 anys els passava de llarg.
I es podia permetre una vida relaxada,
al contrari que jo, que estic arruïnat.
I en aquesta condició no tinc ganes de llevar-me al matí,
total, per què, i em quedo dormint.
I a la tarda m'acompanyo amb la televisió
i així no penso en la meva situació.
La meva vida és com la que feia la tieta,
però almenys en el món ella ja ho havia fet tot.
I amb la meva tia no, no vull emmirallar-me,
que encara sóc jove, i puc temptar la sort.
I em passo les tardes sense fotre res.
Com feia la tieta, però sense calers.
Però almenys l'Antonieta ho tenia tot fet,
no com jo que encara no he fotut res.
I em passo els dies veient com creix
la meva maria, i fumant, i bevent.
I no us penseu que la meva vida és ideal,
em sento un inútil, un capsigrany.
I demà, i demà, veurem si demà
comença un nou cicle i torno a facturar.
I demà, i demà, veurem si demà
deixo d'estar mort en vida i torno a pencar.
I em passo els dies sense fotre res.
Com feia la tieta Antònia, però jo no tinc calers.
|
|
|
|
