|
FONDA SOLEY
2012
|
|
Fonda Soley
|
|
|
|
A la Fonda Soley iba a parar mucha gente, de todas las razas y culturas, amigos o conocidos, que tenían una cosa en común: ¡estaban jodidos, muy jodidos!
|
|
Jo que vivia tranquil,
sol però per voluntat pròpia.
I estava un dia llegint,
o menjant, això què importa,
i em varen trucar,
i em van molestar.
Era un amics dels antics,
que tampoc era tan íntim.
"Necessito un lloc per dormir,
que només seran 7 dies".
Així em va parlar.
No m'hi vaig poder negar.
Casa meva és una fonda,
la Fonda Soley.
Gratuïta, per cert,
és la Fonda Soley.
On hi van els penjats
quan ja no els queda res.
Quan ja érem dos a la casa,
va tornar a aparèixer de cop el company Mustafà,
jo que el creia perdut.
"Deixa'm estar a casa teva,
he de marxar del lloc on estic,
només serà per un temps,
fins que solucioni els problemes".
En Cuquín era de casa bona,
però tenia el mal de les faldilles
i va despilfarrar el que havia heretat.
"Deixa'm dormir a casa teva,
et prometo que no et faré nosa
i netejaré el pis cada dia al matí".
Casa meva és una fonda,
la Fonda Soley.
Gratuïta, per cert,
és la Fonda Soley.
On hi van els penjats
quan ja no els queda res.
I ja amb tot l'espai envaït,
vingué per sorpresa el dia de la castanyada
un amic meu de l'Àfrica.
"Deixa'm quedar-me aquí,
encara que només sigui a dormir,
és que estic a la ruïna,
digue'm sí o no urgentment".
Vés qui havia de dir...
Casa meva és una fonda,
la Fonda Soley.
Gratuïta, per cert,
és la Fonda Soley.
On hi van els penjats
quan ja no els queda res.
A la Fonda Soley.
A la Fonda Soley.
|
|
|
|
