|
FONDA SOLEY
2012
|
|
Màfia Granollers
|
|
|
|
One day, when he was very depressed, sunk in misery, the hotelier found a kind of work that at first glance seemed very easy, but ended up giving a lot of headaches.
|
|
Any 1997, al pobre del senyor Josep
el van deixar la seva dona i fills,
i no tenia esma per res.
També un senyor de Castelló,
que a la borsa ho perdia tot,
i esperava que es morís sa mare
per heretar algun milió.
I també un home de Ripoll,
que tenia cara de pringat.
I un home que era el capo de tots,
amb un sobrenom italià.
Tots ells cabrejats amb el món,
fins els collons d'estar pelats.
Total, ja que podien perdre,
i van posar-se a traficar.
Timaven a pastisseries, farmàcies
i bons restaurants.
I als Pans & Company de Barcelona
colaven els bitllets més grans.
En un principi anava bé,
això d'anar passant bitllets falsos,
i persones del seu voltant
van voler sucar-hi també.
Prostitutes de Barcelona,
i amics d'allà, de Granollers,
van voler també entrar al negoci.
Aquells quatre vivien molt bé.
Fins que un dia de l'estiu,
a Carpes de Palafrugell
van enxampar-ne un darrere l'altre.
El futur pintava malament.
I van haver d'anar a Madrid,
en total tres o quatre cops,
judici al Tribunal Suprem,
demanaven per tots presó.
Però gràcies a un bon advocat,
i a que estaven tots comprats,
van quedar totalment lliures,
només havien de fitxar
un cop cada quinze dies.
No ho feien pas a Granollers.
Anaven a fer-ho a Mataró,
no volien que ningú els veiés.
I en canvi si els veiéssiu ara,
de problemes no en volen gens.
No volen ni sentir a parlar
del temps que van ser delinqüents.
Timaven a pastisseries, farmàcies
i bons restaurants.
I als Pans & Company de Barcelona
colaven els bitllets més grans.
|
|
|
|
